LES CONSQÜÈNCIES PER A LA HISTÒRIA SOCIAL DEL NOU IMAGINARI RESPECTE LA NOCIÓ DE SOCIETAT I LES POSSIBLES ALTERNATIVES QUE SE'N DERIVEN

SEGON TREBALL DE L'ASSIGNATURA TENDÈNCIES HISTORIOGRÀFIQUES II: EL POSTMODERNISME

En el text a comentar¹, Cabrera i Santana ens expliquen, a partir de les cites de diferents autors, com el concepte de societat, dins la genealogia de la història “del social”, s'ha començat a entendre no com una realitat natural, sinó com una forma de concebre la realitat pròpia de la societat occidental moderna. Ens diuen els autors citant a Keith M. Baker, la societat és una invenció, no un descobriment i, seguint amb les cites de Baker, lo cual no significa negar que exista una interdependencia entre los seres humanos, sino tan sólo afirmar que “existen muchas formas posibles en que esta interdependencia podría ser construida”. Aquest seria, a grans trets, el plantejament del fragment proposat extret d'un apartat que, precisament, porta per títol Una genealogia de lo social.

En aquest punt, per donar resposta a les preguntes plantejades sobre el significat d'aquesta crítica per a la història social, així com les alternatives que plantegen els autors que fan aquestes crítiques, en primer lloc faré un breu repàs de l'article proposat de Spiegel, on l'autora ens exposa², a partir de la lectura de Una línea torcida de Geoff Eley, la necessitat de replantejar la relació entre la història social i la historia cultural. Per una banda, a partir de la dèdada dels 80 van aparèixer tot un seguit d'alternatives a la historia social com eren la història cultural, les aportacions des del feminisme, el pensament de l'obra de Focault així com d'altres estímuls com la historia de les mentalitats... així doncs, s'anava obrint camí el postmodernisme on sovint quedaria difosa la diferència entre l'anàlisi cultural i el gir lingüístic. D'altra banda, Spiegel ens explica, com, en part -i a pesar d'alguns dubtes- té el desig³ -en aquest punt compartit amb Eley- d'aconseguir una historiografia que reconegui, al mateix temps, el social i el paper mediador del llenguatge i la cultura.

D'altra banda, l'article de Cabrera i Santana tracta de les implicacions que ha tingut la recent historia del social per a la historia social. Com s'ha vist amb el fragment proposat per aquest comentari, precisament el que posa de manifest aquesta recent historia és com la noció de societat és un dels resultats d'una nova concepció moderna del món, un nou imaginari. Per tant, la noció d'imaginari prendrà força en aquest nou plantejament ja que té a veure amb l'objectivització de la realitat humana.⁴ Si la noció de societat és una construcció, llavors s'esdevé que l'esfera material i econòmica de la interacció humana no constitueix una estructura objectiva i el concepte de causalitat social es veu ineficaç com a eina d'anàlisis històric. Però el concepte de societat tindrà que seguir utilitzant-se, ens expliquen Cabrera i Santana, per fer intel·ligibles i analitzar els processos històrics però com un element constitutiu més d'aquests processos i no com quelcom natural. Veiem exposades, doncs, les implicacions que aquesta nova interpretació del social té respecte a la historia social.

En aquest punt, Cabrera i Santana segueixen explicant-nos com l'actual crisi teòrica del social està provocant reaccions. Alguns historiadors s'han aixecat per defensar la vigència del concepte de causalitat social. D'altres reaccions, en canvi, han tendit a reivindicar el retorn al concepte d'individu o subjecte natural. Esdevé, així, el problema teòric central d'individu i societat. Segons els autors, s'hauria d'adoptar una nova perspectiva teòrica que donés atenció a la influència de la mediació activa que categories com les d'individu i societat han tingut en la configuració de les relacions e institucions humanes. Per tant -i tenint en compte les consideracions que han anat sorgint a partir de la lectura dels dos articles- hi haurà o no hi haurà necessitat d'escollir?

servido por Mònica sin comentarios compártelo