LES POLÈMIQUES EN TORN AL GÈNERE BIOGRÀFIC
Com a biografia per a treballar les polèmiques que giren en torn a aquest gènere, he escollit la vida de Ramon Llull1 escrita pel medievalista Anthony Bonner, que consisteix en un tom no massa extens, derivat d'una anterior obra escrita conjuntament amb Lola Badia. A pesar de tractar-se d'un volum breu, resumir a continuació la trajectòria de Llull amb poques línies, no resulta fàcil, doncs, és ben sabut que va tenir una vida molt activa seguint la "inspiració divina" de fer arribar "la veritable fe" als infidels. Per tant, el que exposaré, tot seguit, serà una mena de ressenya on mostraré com Bonner ha estructurat el volum i -tal i com se'ns demana de fer- intentaré mostrar, també, com ha enfocat, de manera general, la biografia posant en relació alguns dels seus paràgrafs amb les cites proposades d'Isabel Burdiel2.
En primer lloc, en el prefaci, el mateix autor ens explica que sempre ha estat convençut que no hi ha millor introducció a l'empresa grandiosa de Ramon Llull que l'anomenada Vida coetània que ell va dictar a "certs religiosos i amics seus", a París, quan tenia prop de 80 anys. I, certament, la biografia que ens ocupa esta basada, en bona part, en aquesta obra ja que Bonner considera que la seva vericitat, en aquells principals aspectes, es pot confirmar documentalment; fet que mostra, penso, la seva intenció d'oferir una biografia seriosa que s'aproximi amb el màxim de rigor a la vida de Llull. D'altra banda, també considera la Vida coetània una bona introducció a la metodologia missionera i al pensament lul·lià. Ens diu Bonner, el que he fet és prendre'n una sèrie d'extractes, rodejats de coses que sabem d'altres fonts, de descripcions de l'ambient històric i intel·lectual en el qual el beat va desenvolupar la seva empresa, i d'explicacions de coses que ja no són tan clares per a un lector de finals del segle XX com ho eren per a un de principi del segle XIV. Interessants aquestes línies per a la intenció d'aquest treball. Bonner ens explicarà, doncs, la vida i obra de Llull seguint, tanmateix, la Vida coetània, però amb aquelles puntualitzacions, explicacions i sovint, també, amb prudents i raonables interpretacions.
La biografia s'estructura, en primer lloc -i com ja he indicat- amb un prefaci, per, tot seguit, organitzar-se en dos blocs. El primer de tots dos porta per títol La vida i compta amb quatre capítols: Conversió i preparació, Il·luminació i primera etapa de l'Art, Segona etapa de l'Art i primeres missions, i, finalment, Els darrers vint anys. D'altra banda, el segon bloc, molt més breu que el primer, porta per únic títol La projecció posterior. A continuació, acompanya a la biografia una cronologia de la vida i obra de l'autor en contextualització amb d'altres fets de l'època, tan polítics com culturals.
El primer capítol comença a Mallorca, quan Llull tenia 30 anys. Se'ns explica que una nit estava assegut al costat del llit mentre escrivia un poema d'amor a una dona que no era la seva esposa; en aquell moment se li va aparèixer Déu Jesucrist i va sentir por. Aquesta aparició es va repetir fins que va entendre que tenia que deixar la seva família i posició per dedicar-se, en primer lloc, a convertir els infidels; en segon lloc, a escriure el millor llibre del món contra els errors del infidels; i, en tercer i últim lloc, a intentar convèncer el papa, els reis i els prínceps de fundar monestirs per a la formació de missioners. Tres intencions, doncs, que anirien dirigides a la conversió dels musulmans. En aquest punt, Bonner ubica Llull3 dins el context semi-colonial de l'illa i també el contextualitza dins un sentit geopolític més ample, Mallorca es trobava en un punt neuràlgic d'intercanvi mercantil entre l'Àfrica del Nord i Europa4. Per tant, segueix explicant-nos l'autor, és natural que dins d'una cultura de frontera com era la de la seva illa al segle XIII, Llull veiés el problema de la conversió dels musulmans com el principal problema espiritual del seu temps. I, molt interessant aquest punt, ens diu Benner: o almenys així ens pareix des de la saviesa fàcil de la posteritat; però a Llull mateix li devia semblar tot menys que natural. El que es proposava era un projecte immens, per al qual la seva formació cortesana, de xicot de bona família, no li proporcionava cap tipus de preparació5. Podríem, potser, establir la relació amb la primera qüestió "Individu i societat". Llull tenia una vida confortable, una bona posició, estava casat, tenia un fill i una filla. Però tot i així, en un moment de la seva vida quelcom el crida a emprendre una nova trajectòria abandonant tot el viscut anteriorment. Bonner ens fa una amplia contextualització de la situació de Mallorca, però ens adverteix de caure en l'aposteriorisme. Així doncs, té relació o no té relació la cosmovisió que Llull tenia del món en el seu despertar? Podem cercar en el context històric, cultural i espiritual d'aquell moment la raó de ser del seu canvi de vida? L'autor posa el context sobre la taula, però no ens deixa d'advertir com quelcom tan obvi per a nosaltres, per a Llull "home" no deixava de sortir-se de tot el comú. Per tant, Bonner, en aquest punt, fuig d'una pretesa relació de causa-efecte, aspecte que ens ha portat a avançar-nos i enllaçar amb el quart fragment "Vides coherents?".
Però continuant amb el capítol, l'autor ens segueix explicant com Llull va intentar dur una vida seguint el model de sant Francesc i durant nou anys es va dedicar a formar-se per a poder dur a terme els seus objectius. Va aprendre llatí, tot i que preferiria escriure en català i que les obres li fossin traduïdes; i aprendria, també, àrab per veu d'un esclau comprat a Mallorca. Però la seva formació va anar més enllà, tal i com es mostra a través de les seves obres. Fins aquí, aquest seria a grans trets el resum del primer capítol. No seguiré resseguint l'obra perquè no ens portaria massa enlloc, m'estendria més del necessari i no em podria centrar en els punts sobre els quals cal reflexionar. Tornem, això sí, a parlar de la seva producció literària. Al llarg de la biografia, l'autor anirà posant en relació aquesta producció amb el moment en el qual va ser escrita. Sobre el segon fragment "Significat dels fets històrics i intencions dels individus" em quedo amb les següents línies: el conocimiento que un individuo tiene de sus propósitos, el significado que atribuye a su vida y a su propia identidad es también, como el nuestro sobre todo ello, básicamente interpretativo6. Diferents moments de la biografia ens aproximen a aquesta qüestió, és a dir, com Bonner, en el nostre cas, interpreta Llull però, també, en d'altres casos, com Bonner creu que Llull devia interpretar la seva època i les seves intencions dins la seva època. Posaré algun exemple: ens diu Bonner7, hom fàcilment pot imaginar les dificultats de comunicació que un homenet autodidacte, vingut d'una illa desconeguda del Mediterrani i amb propòsits intel·lectuals centrats en problemes de frontera amb l'Islam, podia tenir dins un ambient intel·lectual ja constituït en sistema gairebé tancat, amb els seus propis. D'altra banda, em sembla interessant un paràgraf del quart capítol del bloc primer8 en el qual Bonner cita un fragment de Llull on podem apreciar la consciència que, potser, Llull tenia sobre la seva pròpia vida. Diu així: "Jo era un home casat, amb fills, bastant ric, dissolut i mundà. Tot això ho vaig deixar lliurement, a fi de poder procurar l'honor de Déu i el bé públic, i exaltar la santa fe. Vaig aprendre l'àrab; diverses vegades vaig anar a predicar als sarraïns; per la causa de la fe he estat arrestat, empresonat i ferit. Durant quaranta-cinc anys he intentat moure l'Església i els prínceps cristians a actuar pel bé públic. Ara sóc vell i pobre, però continuo en el mateix propòsit, i en el mateix propòsit continuaré fins a la mort, si Déu vol". Aquesta reflexió sobre la seva pròpia vida venia donada a través de la seva obra Phantasticus, en la qual, a través d'un diàleg, Llull respon a un clergue que l'acusa d'idealista somiatruites, un phantasticus, un boig9. Podríem, doncs, amb aquests exemples seleccionats per Bonner intentar entendre, com es veia Llull i cóm creia que alguns el veien? O, potser, el que cal interpretar és cóm Llull justificava la seva vida i interpretava, així, els seus propòsits i objectius?
En relació al punt tres, "La biografia clàssica", penso que no hi ha massa a comentar. Ja hem vist com Bonner es cuida d'oferir interpretacions a posteriori i, d'altra banda, hem vist, també, com l'autor no deixa de contextualitzar la vida i obra de Llull al llarg de tota la biografia. El mateix puc dir del penúltim punt "La biografia individual com a representació dels fets col·lectius?". Llull era noble, però no es pot trobar en cap moment de la biografia una representativitat sobre una dimensió col·lectiva. M'atreviria a dir, dins de les meves limitacions com a estudiant, que Bonner s'aproparia a una història més culturalista que estructuralista, almenys, segons el que ens plasma en aquesta biografia. O, potser, és la peculiar vida de Llull el que fa que no es pugui encaixar en una historia estructuralista; però, suposo que, aquí, estic oferint la meva pròpia interpretació i enllaço, tal vegada, amb l'últim dels punts proposats pel comentari "Vides complexes". La vida complexe de Llull que a través de la biografia de Bonner ens apropa a la seva peculiaritat, però al mateix temps s'intenta, penso, contextualitzar amb l'espiritualitat que emanava de l'època. Recordem vid. supra. com es veia Llull a si mateix. No era el primer home que deixava les seves possessions a fi de portar una vida més acord amb la seva espiritualitat. Però sí aporta la novetat d'apropar-se a l'altre a través de l'idioma de l'infidel i poder, així, fer arribar "la veritable" fe, a partir del diàleg i un mètode de coneixement de Déu. La biografia ens permet apropar-nos a certs detalls que, d'altra banda, potser serien difícils de tractar i permet apropar-nos, també, a la incertesa de futur viscuda pels seus protagonistes. Aspecte que potser es pot tractar intentant establir un perfil psicològic. Tornaré a posar un exemple. Bonner cita de nou la Vida coetània, "per això, Ramón tement per la seva pell, com en altre temps l'apòstol Pere en la passió del Senyor, va oblidar el seu dessusdit propòsit pel qual havia decidit morir per Crist convertint els infidels al seu culte, i va romandre a Gènova, detingut per una mena de por paralitzant i al mateix temps abandonat a si mateix, car així ho prometia o ho disposava Déu potser perquè no presumís vanament de si"10. A posteriori, sabem que al cap d'un temps Llull va marxar a predicar a terres sarraïnes, però aquest passatge ens permet veure el present de Llull, la por, el temor i la interpretació providencial que ell mateix en fa, fruit d'un home del seu temps.
En general he de dir que el plantejament de la biografia m'ha semblat correcte, raonable i fruit d'un treball molt meditat. Recordem com aquest tom, tot i que adaptat, forma part d'un estudi molt més ampli sobre Llull. Espero fins aquí haver donat una resposta, sinó encertada, sí almenys meditada que respongui a les qüestions plantejades a partir de l'obra d'Isabel Burdiel.
1Bonner, Anthony, Ramon Llull, Barcelona: Editorial Empúries, 1991
2Burdiel, Isabel, "La dama de blanco. Notas sobre la biografía histórica", dins Burdiel, I. i Pérez Ledesma, M. Liberales, agitadores y conspiratodres, Barcelona: Ediciones B, 2000.
3Recordem que Llull va néixer a Mallorca el 1232 o principi del 1233.
4Bonner, op. cit. p.14.
5Bonner, op. cit. p. 15.
6Burdiel, op. cit. p. 26.
7Bonner, op. cit. p. 29.
8Bonner, op. cit. p. 64.
9Bonner, op. cit. p. 64.
10Bonner, op. cit. p. 34.
